Presentació de l’itinerari
Castellfollit de la Roca és un dels onze municipis que integren el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El poble, de 1.000 habitants, se situa damunt d’una cinglera basàltica d’uns 40 m d’alçada i prop d’1 km de llargada.
L’itinerari
L’itinerari comença al km 45,2 de la ctra. de Girona a Olot (GE-522), prop de la cruïlla amb la ctra. d’Oix (GEV-5221). Des d’aquest punt, s’ha de travessar la carretera i baixar en direcció al Fluvià. El camí surt del costat del pont i transcorre enmig d’horts situats sobre sòls molt fèrtils corresponents a antigues terrasses fluvials del Fluvià.
Segueix per la vora esquerra del riu i el travessa més endavant per una passera de fusta de construcció recent. A l’altra banda, el camí continua enmig d’horts separats per murs de pedra seca, travessa el Turonell per un pontarró, i s’enfila pel Camí Vell, un carrer empedrat que condueix fins a la porta de l’església de Sant Salvador, cremada durant la Guerra Civil i que actualment està restaurada i s’utilitza com a sala cultural.
Des d’aquí, es pot accedir a la plaça de Josep Pla o mirador, des d’on es pot gaudir d’una bonica panoràmica sobre la vall del Fluvià. El paviment i el mobiliari urbà d’aquesta plaça són fets de basalt.
L’itinerari transcorre pels carrers de la part vella del poble fins a la plaça de Sant Roc, on hi ha l’Ajuntament, després baixa per la carretera, pren unes escales per salvar el desnivell de la cinglera, travessa el pont sobre el Fluvià i arriba de nou a l’aparcament d’on ha sortit.
La cinglera basàltica
Des d’un punt de vista geològic i paisatgístic, la cinglera de Castellfollit de la Roca és un dels indrets més interessants del Parc Natural.
Ha estat originada per la superposició de dues colades de lava. La primera, de 350.00 anys d’edat, prové de la zona de Batet des d’on es va escolar per la vall del Fluvià fins a Sant Jaume de Llierca. La segona, que no ha estat datada, procedeix de la vall de Begudà, des d’on es va escolar per la vall del Turonell i va recobrir la colada més antiga.
La presència d’un paleosòl (sòl antic format per materials al·luvials i piroclàstics, de colors més clars), aproximadament a un quart de la base del cingle, permet explicar que en aquesta zona es van emplaçar dues colades i indica que entre l’emissió d’una i de l’altra va passar prou temps perquè el riu pogués sedimentar tots aquests materials.
La lava, en solidificar, dóna lloc a una roca de gran duresa, el basalt. En el procés de refredament, la lava es contrau, s’esquerda i pren diferents formes o hàbits de retracció. Es poden observar, a la base de la cinglera, nivells amb hàbit lenticular (formació de lloses), i a la part superior, nivells amb hàbit prismàtic (columnes hexagonals més o menys ben formades).
El Fluvià i el Turonell, en un lent procés erosiu, han solcat els seus llits en els contactes entre les colades de lava i el relleu preexistent.
Aquest procés ha posat al descobert a la base de les colades una antiga terrassa fluvial sobre la qual es van emplaçar els corrents de lava.
A la base de la cinglera, trobem vegetació de ribera amb freixes, pollancres, verns i salzes.
Temps i quilòmetres
| Km | Lloc | Temps |
| 0 | Aparcament | 0 h 00 min |
| 0,7 | Cinglera | 0 h 10 min |
| 1,15 | Mirador | 0 h 30 min |
| 1,25 | Plaça de Sant Roc | 0 h 35 min |
| 2,16 | Aparcament | 0 h 45 min |
Bicicletes de muntanya i equitació – No es permeten en aquest itinerari.